A la celebració de la Basílica de la Sagrada Família hi han assistit 3.000 fidels, i han concelebrat trenta bisbes d’arreu del món i més de 300 capellans. El cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, i el Superior General dels Claretians, el pare Mathew Vattamattam, han estat els concelebrants principals.
“No tenim por”
En l’homilia, el cardenal Amato ha començat recordant amb el crit de “No tenim por” que es va escoltar als carrers de Barcelona després dels atemptats de l’agost: “El terrorisme vol infondre por però el poble respon amb una sola veu: ‘no tenim por’”. És una mostra de com “l’home té vocació a la vida i no a la mort, a l’amor i no a l’odi”.
Amato ha recordat que les persecucions dels cristians han estat presents des de l’època romana i que continuen avui en molts països. Tots els màrtirs per la fe són una mostra que “res no pot separar-nos de l’amor de Déu” i de com “l’amor sempre venç l’odi”. En aquest cas, davant “l’epidèmia de mort i destrucció els 109 claretians van reaccionar amb l’eficaç arma de l’amor i del perdó. No van tenir por” i són “109 testimonis heroics de l’Evangeli”.
“La única venjança cristiana és el perdó als enemics, no proposar l’odi sinó l’eterna llei cristiana de l’amor”, ha remarcat el cardenal. “Ens conforta la fortalesa i dignitat de tots els religiosos que van assassinar; cap va adjurar de la seva fe” perquè “no tenien por i van demostrar al món que el bé venç al mal”.
Trobada de la família claretiana i familiars dels màrtirs
Entre els assistents, hi havia més d’un miler de familiars dels 109 màrtirs i representats de les poblacions d’origen, entre ells una dotzena d’alcaldes. Dels nous màrtirs 73 són nascuts a Catalunya, 14 a Navarra, 4 a Osca, 5 Burgos, 2 a Logronyo, 2 a Palència, 2 a Saragossa, 2 a Terol, 1 a Àlaba, 1 a Cadis, 1 a Madrid, 1 a València, i 1 d’Auch (França).
Als actes de beatificació hi han assistit claretians de tot el món, entre ells catorze bisbes claretians. Nigèria, Guinea Equatorial, Mèxic, Hondures, Panamà, Colòmbia, Veneçuela, Bolívia, Argentina, Xile, Perú, Estats Units, Canadà, Korea o Indonèsia són alguns dels països que estaran representants a la beatificació. A més hi participaran claretians de tot Europa i els representats dels organismes de coordinació internacionals dels Missioners Claretians dels cinc continents i del govern general.
A més dels bisbes claretians d’arreu del món, també han concelebrat els bisbes catalans i d’altres diòcesis d’Espanya a les que estaven vinculats els 109 màrtirs, els abats de Montserrat i Poblet, i el nunci Renzo Fratini. El Govern de la Generalitat de Catalunya ha estat representat per la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge Meritxell Borràs, delegada pel president de la Generalitat.
Ritus de beatificació
Al principi de l’eucaristia s’ha celebrat el ritu de beatificació que proclama els 109 màrtirs i inicia el culte públic als nous beats. El cardenal Omella ha fet la petició publica de la beatificació i el vicepostulador de la causa, el pare Manuel Casal, ha resumit els motius que l’han impulsat: “Es tracta de sacerdots, germans laics i estudiants que, en els tràgics esdeveniments de la guerra civil espanyola de 1936 a 1939, van sofrir, en nom de Crist, una mort violenta, només per haver-se mantingut fidels a la seva vocació cristiana i religiosa”. El pare Casal ha remarcat que “des del més profund d’aquesta intransferible identitat, van saber ser fidels al sí pronunciat el dia de la seva professió religiosa”.
Després de la petició, el cardenal Amato ha llegit públicament la Carta Apostòlica del Papa Francesc. El text és el l’aprovació del papa de la beatificació i estableix l’1 de febrer com a data per celebrar la festivitat: “Donem facultat perquè els Venerables Servents de Déu: Mateu, Teófilo, Ferran i 106 companys, de la Congregació dels Missioners Claretians, testimonis heroics del Senyor Jesús fins a vessar la sang, d’ara endavant siguin anomenats Beats i es pugui celebrar cada any la seva festa, en els llocs i maneres establerts pel dret, el dia 1 de febrer”.
Icona i relíquies del màrtirs
La imatge dels nous beats i l’exposició de les seves relíquies, són el moment més rellevant de la cerimònia. És la manera que per primera vegada es fa un culte públic als nous beats.
Després de la lectura de la Carta Apostòlica, ha arribat el moment més emotiu de la celebració en el que s’ha descobert a l’altar una gran icona del màrtirs amb el cant de “Christus vincit” i aplaudiments. La imatge és una representació simbòlica dels 109 màrtirs on el centre és Cor de Maria, la Mare de Déu, centre també de l’espiritualitat claretiana.
L’autora de la icona és Laura Alberich, una pintora que fa reproduccions d’imatges romàniques sobre fusta fent servir la mateixa tècnica que feien servir els monjos a l’edat mitjana. En les cerimònies de beatificació s’acostuma a mostar la imatge de la persona beatificada. En aquest cas, Laura Alberich no ha reproduït els 109 màrtirs sinó que l’ha adaptat a les representacions icòniques dels claretians, com són les flames. Les flames indiquen com Sant Antoni Maria Claret demanava als missioners que “cremessin en la caritat”.
Les set flames més grans representen les set comunitats a les pertanyien els màrtirs: Cervera – Mas Claret i Solsona (60), Barcelona (8), Sabadell (8), Lleida (11), de Vic i Sallent (15) Castro Urdiales a Santander (3) i de València (4). Només apareix la imatge dels 3 beats que encapçalen la causa i la del pare Claret, bisbe i fundador de la congregació.
Just després de la proclamació, s’ha iniciat una processó amb una arqueta que contenia les relíquies d’alguns dels màrtirs. L’arqueta s’ha situat davant de l’altar presidint la celebració.
La majoria de restes dels màrtirs s’ha anat agrupant en el Panteó que tenen els Missioners Claretians en el Cementiri de Cervera. Un grup important continua reposant en el cementeri de Lleida en una fossa comuna on van ser enterrats amb altres víctimes de la Guerra. També hi ha altres màrtirs enterrats a la cripta del temple sepulcre de Sant Antoni Maria Claret a Vic, i en altres esglésies a Sallent, Solsona i a Tàrrega, on hi ha el mausoleu del germà Saperas. En altres casos, tot i que hi ha testimonis de la seva mort, no se’n conserva cap resta, bé perquè els seus cossos van ser abandonats o bé, com en el cas del Mas Claret, perquè van ser cremats.
Cardenal Omella: testimonis valents i humils
En acabar la celebració, el cardenal Omella i el pare Vattamattam han pronunciat unes paraules d’agraïment, dirigides també al papa Francesc per haver aprovat la beatificació.
L’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, ha destacat que els màrtirs “Van ser testimonis de fermesa en la fe, de perdó, d’amor a Jesucrist i a l’Església, de reconciliació en uns temps convulsos i d’esperança en la vida eterna (…) tant de bo sabéssim acollir i viure en les nostres pròpies vides i en aquest moment de la nostra història”.
El cardenal Omella també ha demanat que “el testimoni d’aquests testimonis valents i humils, que moren perdonant i implorant la pau per al món, ens ajudin a viure generosament la nostra fe, també en aquests moments de la nostra història. Que ens ajudi el Senyor a ser portadors de pau, de reconciliació, d’amor i respecte a totes les persones, afavorint sempre àmbits de diàleg, de coneixement mutu i d’entesa”.
Vattamattam: L’alegria de l’Evangeli
El darrer agraïment l’ha fet el pare Vattamattam, superior general dels claretians. Ha presentat els nous beats com exemples d’alegria: “L’alegria de l’Evangeli és un do a la fe cristiana. Els nostres missioners, malgrat els sofriments, van morir amb alegria“. I ha explicat que “avui ens alegrem amb ells perquè van ser fidels fins a la fi” i perquè “ens mostren el camí de la fidelitat a l’Evangeli”.
“Els màrtirs existeixen i ens recorden que la veritable fe es mesura per la capacitat de donar la vida per als altres“, ha afirmat Vattamattam per demanar que el seu testimoni sigui llavor de nous missioners.
El Superior General ha agraïment especialment al cardenal Omella l’acollida a la diòcesis barcelonina per celebrar aquestes beatificacions, i també la col·laboració generosa de la Sagrada Família en l’organització.
Actes de la beatificació
Els actes de celebració de la beatificació del 109 màrtirs claretians han començat aquest divendres 20 d’octubre al vespre al Santuari del Cor de Maria de Barcelona. El primer acte que ha reunit la família claretiana ha estat una vetlla de pregària presidida pel Superior General dels Missioners Claretians, el pare Mathew Vattamattam, al Santuari del Cor de Maria de Barcelona. Diumenge a les 11 es farà una missa d’Acció de Gràcies al Santuari del Cor de Maria presidida pel cardenal Joan Josep Omella.
Els 109 màrtirs van ser assassinats a causa de la fe i de la condició de religiosos a l’inici de la Guerra Civil, la majoria a Catalunya. En les celebracions es posa l’accent en la reconciliació i en el testimoni dels qui van morir per no renunciar a la seva fe i van oferir el perdó.