Skip to main content

La Catedral de Barcelona va acollir aquest dijous la presentació del llibre Santa Eulàlia, patrona de Barcelona. Editat pel Museu Etnològic i de Cultures del Món (Ajuntament de Barcelona), l’edició documenta més de cinquanta punts d’edificis i carrers de la ciutat en els que avui es pot comprovar la llarga tradició de la devoció a la santa barcelonina martiritzada a principis del segle IV.

El bisbe auxiliar de Barcelona, Sergi Gordo, va presidir la presentació al Cor de la Catedral amb el director del Museu Etnològic i de Cultures del Món, Josep Fornés.

En el llibre la Catedral de Barcelona hi té una presència destacada. El temple conserva des del segle IX les relíquies de Santa Eulàlia. A la basílica actual, construïda al segle XIV, la presència de la santa és visible en disset punts del temple. Les mostres de religiositat popular que s’ha mantingut durant segles, també han deixat petjada en carrers, places i edificis públics de la ciutat. Alguns dels més coneguts són els escenaris que s’han atribuït al seu martiri, com la baixada de Santa Eulàlia, a prop de la Catedral, o la Plaça del Pedró. També es present a espais tant rellevants com la façana de l’Ajuntament, el Saló de Cent, el Pla de la Boqueria, la Basílica de Santa Maria del Mar, o el recinte modernista de
l’Hospital de Sant Pau.

Icona de la ciutat

L’edició del llibre ha estat coordinada per Oriol Pasqual, cap de programes Museu Etnològic i de Cultures del Món. En la presentació Pasqual va destacar que fins ara no existia una recerca tant exhaustiva de la presència de Santa Eulàlia en l’espai públic.

Pasqual va explicar com el llibre mostra que “Santa Eulalia forma part del nostre imaginari” i “és una icona i un element emblemàtic de la nostra ciutat”. Alhora permet veure com la devoció a Santa Eulàlia s’insereix en la història de Barcelona com a referent de les comunitats cristianes perseguides, com a instrument de legitimació dels diversos poders i grups hegemònics, o com a emblema de resistència i defensa de les llibertats.

Els historiadors Robert Baró -canonge de la Catedral-, Pablo AbellaCarme GrandasCristiana Fontcuberta Oriol Pasqual, recullen en el llibre la presència de Santa Eulàlia en la història de Barcelona. El folklorista Amadeu Carbó tanca el llibre indicant els elements festius i populars que els darrers anys han revifat la figura de Santa Eulàlia.

A partir de la informació del llibre, la Catedral de Barcelona ha editat un fulletó amb un mapa que permet localitzar els 17 elements artístics vinculats a iconografia Santa Eulàlia que hi ha a la Basílica.

Santa Eulàlia

La memòria de Santa Eulàlia es remunta a la persecució de l’emperador romà Dioclecià de principis del segle IV. La tradició situa una donzella de tretze anys plena de virtuts i devoció coneguda com “la ben parlada” i que va patir tretze martiris diferents en diversos escenaris de la Barcelona. La figura de Santa Eulàlia no està documentada fins el segle VII, però hi ha indicis de la seva veneració des del segle V a la necròpolis on era enterrada, situada en l’espai que avui ocupa la basílica de Santa Maria del Mar.

La devoció a Santa Eulàlia es consolida a partir del segle IX quan les relíquies es traslladen a la catedral. En aquest moment, la Catedral de la Santa Creu afegeix en el seu nom l’advocació de Santa Eulàlia. L’edifici gòtic actual ja es construeix posant el sepulcre en la cripta que ocupa l’espai central de la basílica sota l’altar. Com va explicar el bisbe Sergi Gordo, “no hi havia lloc més adient per presentar aquest llibre que la Catedral de Barcelona”. També va destacar l’arrelament de cultura cristiana a la ciutat i com avui “sempre hi ha llànties enceses a la Baixada de Santa Eulàlia, en aquesta Barcelona que diuen secularitzada”.

Ressenyes:

Església de Barcelona 19-10-2018. Clica aquí per veure la informació.

Catalunya Religió 21-10-2018. Clica aquí per veure la informació.

Agència de Notícies Flama 22-10-2018. Clica aquí per veure la informació.