Skip to main content

Claret s’afegeix a la Setmana per la Unitats dels Cristians apropant el cristianisme oriental

Presentació de “Visions del Cristianisme Oriental” de Sebastià Janeras (Editorial Claret) Sala Pere Casaldàliga. Llibreria Claret.

Aquest dimarts al vespre s’ha presentat a Barcelona el llibre d’Editorial Claret “Visions del Cristianisme oriental”. És una obra de difusió sobre la riquesa del cristianisme de tradició oriental escrit per Sebastià Janeras, un dels màxims experts internacionals en aquest àmbit. Amb aquest acte l’Editorial Claret s’ha sumat a la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, una iniciativa conjunta de les diverses Esglésies cristianes (catòlics, ortodoxos, protestants…) que aquest any se celebra del 18 al 25 de gener arreu del món per afavorir el diàleg entre les diverses tradicions cristianes.

A més de l’autor, a l’acte a la Sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret hi ha intervingut Antoni Matabosch, expert en ecumenisme, i l’ha presentat el claretià Màxim Muñoz, president del Consell Editorial Claret. La presentació ha comptat amb el cants del Cor Irini, una conjunt coral que néixer a Barcelona els anys 80 per acompanyar les celebracions litúrgiques de ritu bizantí. Entre el públic també s’hi ha fet present l’arquebisbe d’Urgell i secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense, Joan-Enric Vives, i diversos membres de la comunitat de la Parròquia Ortodoxa de la Protecció de la Mare de Déu de Barcelona.

En la presentació, Sebastià Janeras ha destacat els elements ecumènics del llibre. Com ara la portada, amb la imatge del Sant Sepulcre de Jerusalem, que ja és una declaració d’intencions. El sepulcre buit és la mostra més clara del que uneix tots els cristians: la resurrecció de Jesús. Alhora Jerusalem “és la Mare de totes les Esglésies i el lloc on hi va haver la primera trobada el 1964 entre un papa, Pau VI, i el Patriarca de Constantinoble, Atenàngoras”. La trobada entre els caps de diverses esglésies cristianes ara sembla habitual, però Janeras ha explicat que un any abans d’aquesta trobada ho va escriure com a possibilitat en una revista ecumènica i li van retenir la publicació perquè llavors es veia massa agosarat.

Un altre element ecumènic del llibre és l’explicació sobre el sentit de les icones en les Esglésies orientals. Durant el primer mil·leni hi va haver diverses disputes sobre aquest tema entre comunitats cristianes d’Orient i d’Occident, i “fins i tot es van fer concilis contra la veneració de les icones”, amb problemes que també provenien per les interpretació de les traduccions dels textos del grec al llatí. Janeras ho ha posat com exemple de que amb diferents paraules i des de diferents tradicions “estem dient tots el mateix“.

El llibre també recull una àmplia descripció de la litúrgia de les Esglésies Orientals en la que es pot descobrir com hi ha elements de la litúrgia romana que celebrem a Occident que s’inspiren en la litúrgia oriental. La mirada del cristianisme oriental sobre la llum o elements centrals de la fe com l’Esperit o la Mare de Déu, són altres aportacions del llibre que ajuden a una aproximació entre les diverses tradicions cristianes.

Janeras finalment s’ha referit especialment a la part del llibre que retrata les Esglésies més perseguides a Orient i que avui estan en perill de desaparèixer, especialment a Síria, Iraq i el sud de Turquia. A més del drama humà, la desaparició també representa perdre un patrimoni espiritual i cultural d’un valor que no es pot quantificar. Per això, Janeras ha recordat amb emoció com va conèixer una família que havia hagut d’emigrar forçosament, però que conservava com un tresor “un llibre de pregàries en siríac, que havien pogut salvar, mig cremat, amb el qual ells resaven i en el qual trobaven la seva identitat ètnica i cristiana”.

Antoni Matabosch ha fet la presentació dels continguts del llibre on es pot veure que entre el cristianisme romà i l’ortodox “hi ha poca controvèrsia dogmàtica però som molt lluny culturalment” i com “sota diverses formulacions hi ha la mateixa fe”.

Matabosch ha explicat que són “dues tradicions que han crescut en paral·lel i mentre es perdia el coneixement entre uns i altres s’han anat allunyant”. Ara, la presència de comunitats ortodoxes a Catalunya també ha afavorit el coneixement mutu. En vint anys s’ha passat d’una comunitat ortodoxa a Catalunya a 52 centres i, per exemple, “s’han cedit temple catòlics a comunitats ortodoxes perquè poguessin celebrar la seva litúrgia”.

En la presentació Màxim Muñoz ha remarcat la importància de “persones com Sebastià Janeras que fan de pont entre el món catòlic i ortodox“. Alhora, la presentació del llibre signada per Bartomeu I, arquebisbe de Constantinoble i Patriarca Ecumènic, és una mostra del reconeixement internacional de Sebastià Janeras. En el pròleg, Bartomeu I li reconeix “la vostra saviesa” i “totes les coses bones que heu fet per la consolidació i la difusió de l’autèntic ensenyament dels Pares, de l’espiritualitat ortodoxa, i del valuós tresor espiritual de l’Església de Constantinoble a l’afectuós i estimat poble català, però també a la resta del món cristià d’Occident”.