Isabel Ardanza Mendilíbar, religiosa carmelita de la Caridad Vedruna, va impartir una jornada de formació a 100 religiosos i religioses de l’URC el dissabte 17 de març al col·legi Santa Dorotea de Barcelona. Una jornada inclosa en el programa de formació continua que ofereix la Unió de Religiosos de Catalunya i que va tractar sobre com viure la missió quan ja no es tenen facultats per fer-ho. Ardanza va presentar la reducció que està vivint la vida consagrada com “un temps de gràcia per viure de fe”. Isabel Ardanza és llicenciada en teologia espiritual per la universitat de Comillas (Madrid).
La teòloga va plantejar la missió com “el conjunt d’activitats que desenvolupem a favor dels altres”. I com és obvi, a mesura que envellim, es redueix la missió. “Quan arriba l’hora, ja no es tracta de fer, sinó d’acollir, consentir i deixar fer”, afirma. Però sense renunciar a sentir-se útil per tal d’assolir l’autorealització. Tot i aquesta reducció, segons ella, tota la vida és missió i qualsevol activitat pot ser viscuda com a missió, inclús les petites tasques que poden fer les germanes malaltes, per exemple.
Ardanza conclou que la situació de reducció “no és una dificultat per viure el seguiment de Jesús i la nostra missió, sinó una plataforma privilegiada per fer-ho”. Es tractaria d’acceptar la realitat actual, per tal de ser “instruments útils” en mans del Senyor.